miércoles, 23 de diciembre de 2015

Leído: Mare i filla de Jenn Díaz

Jenn Díaz, Mare i filla. Barcelona: Amsterdam, 2015. 187 p.

En diferentes suplementos que voy leyendo, siempre van diciendo que Jenn Díaz es una de las mejores escritoras jóvenes que hay en estos momentos, y cómo que también está entre las que más venden, decidí leer "Mare i filla".
Esta novela ambientada en una pequeña población mediterranea, y ambientada en una época sin demasiadas invenciones tecnológicas, a veces crees que es en la década de los ochenta otras veces en el siglo pasado, es una novela atemporal.
Y leyéndola he tenido la sensación de estar leyendo una novela de Merce Rodoreda, por su simbología y por determinadas situaciones.
La novela explica la vida de mujeres, Glòria, la matriarca, Dolors, la cuñada soltera, y las hijas de Glòria, Natalia y Angela, tras la muerte de Angel, el padre, marido y hermano, y cómo a pesar de todo la vida continua.

A pesar de que es una novela que está bien, no me ha acabado de convencer la trama argumental y que todo en conjunto sea tan triste, y cómo la idea final es que la vida es tan triste.

---
La primera novel·la de Jenn Díaz escrita en català, un esdeveniment literari. Una autora d’univers personalíssim, mescla d’allò més íntim i allò més universal, que arrela en la tradició de les millors escriptores de la literatura moderna: Ginzburg, Woolf, Martín Gaite...

Aquesta és una novel·la coral sobre les coses que són la vida. Sobre els lligams familiars, les cambres pròpies, les cases amb jardí i les cases en penombra. Sobre els mons masculins habitats per dones i les frases fetes que els expliquen i els perpetuen. Sobre les mares, les filles, les germanes i les paraules i els silencis que les apropen o les separen.

No hay comentarios:

Publicar un comentario